I Trobada per a responsables polítics, personal tècnic municipal: conclusions

El divendres dia 23 es reunirem els responsables dels grups de treball de cada entitat per preparar la jornada del dia següent, dinàmiques de treball, espais, coordinació, material, infraestructures, etc.

El dissabte dia 24 començarem la jornada amb la ponència del DG de Responsabilitat Social de la Generalitat Valenciana, Josep Ochoa Monzó: “Proposta de la Llei Valenciana de Responsabilitat Social”. Es un tema que en les reunions prèvies a la preparació de la trobada varen consensuar amb la resta d’entitats que era un tema importat, donat que els secretaris de les administracions públiques estaven posant problemes a la via de convenis de col•laboració amb les associacions juvenils i volien conèixer de primera mà i poder aportar les nostres inquietuds per a que es replegaren a la nova llei de Responsabilitat Social que afectaria també a la contractació de l’administració pública.

Després de la ponència i vàrem introduir el debat amb una dinàmica amb la tècnica delibera, amb tarjetes groges, verdes i rojes. Donada la gran quantitat de participants i el temps de treball que vam tenir a la jornada, es va fer un treball d’aproximació als dos grans objectius que marquen els reptes a superar des de l’administració pública en matèria de participació:

– El primer gira entorn del binomi 30% població espanyola associada, enfront del 70% no associada:

  • Amb el 30% de població organitzada, l’administració ha de facilitar el seu creixement i enfortiment.
  • Amb el 70% no organitzada, l’administració ha de facilitar la seua reconversió en societat civil organitzada.

– El segon gira entorn de tres eixos: detecció de necessitats i demandes de la població / informació a la ciutadania / debat ciutadà.

L’administració pública ha de repensar les seues relacions amb la ciutadania, organitzada o no. Açò és, perfeccionar els sistemes de detecció de necessitats i demandes, la seua comunicació amb la població, i el debat que implique a la ciutadania en la millora social.

La tasca desenvolupada va permetre ordenar segons l’interès del grup, les inquietuds, propostes de treball, i reflexions prèvies que, entorn d’aquests reptes, tenien les persones participants.

El material recopilat i ordenat, que ha de servir per a definir futures trobades, abordarà cada tema amb objectius més concrets. El sistema utilitzat per a ordenar les aportacions va ser la tècnica delibera, que permet detectar els temes amb més consens, encara que és sacrificant el debat que es torna més complicat amb grups nombrosos.

Als grups de treball de la vesprada es va treballar sobre propostes concretes per a enfortir el moviment associatiu juvenil i estes varen ser les conclusions consensuades:

Propostes concretes per enfortir el teixit associatiu

  1. Fer un estudi de l’associacionisme juvenil en la Comunitat Valenciana per conèixer les necessitats i demandes de les entitats socials per que puguen créixer, ser més competitives, i més útils socialment parlant. I per analitzar el seu potencial en quant a assumir protagonisme en la gestió de programes i equipaments culturals, esportius, socials… Detectar i diferenciar l’associacionisme de vocació universal, el que vetlla pels interessos generals. La cessió de la gestió de serveis i de recursos ciutadans és inaplaçable, però cal fer estudi seriós de quines són les entitats que poden assumir aquesta gestió.
    Es poden fer estudis sobre el teixit associatiu, per recavar informació periòdica sobre la seua situació. El primer estudi deuria ser amb objectius clars en la línia de saber les mancances de les associacions respecte a les seues homòlogues europees que estan gestionant parcel•les importants de la vida social, sense oblidar que és important conèixer el nivell de responsabilitat en la socialització de les persones i les famílies que es deu a la tasca de les associacions (culturals, festives, esportives…)
    Este diagnòstic de les necessitats del moviment associatiu, contemplarà un calendari de reunions en les Federacions més representatives. Fer altres estudis socials que ajuden a les associacions a millorar les seues tasques, per que siguen més obertes
  2. Identificació de les necessitats de llocs de trobada-formació de les entitats associatives, per definir elles mateixes, els passos a donar per millorar les seues associacions, i el teixit associatiu en general. En concret conjuntament amb les entitats de cada sector cultural, esportiu, festiu, social, caldria convocar trobades de treball (formació, autoformació), en funció de les necessitats reals de les associacions. Fet l’estudi comentat anteriorment la Conselleria podria convocar a les entitats, sector per sector, per valorar els resultats de este estudi i traure conclusions concretes respecte al que necessiten les entitats de les distintes administracions.
  3. Es necessari generar un sistema de concessió de subvencions, especialment a l’àmbit local, que siga objectiu, transparent, i amb càrrega de valoració social. Incorporar criteris a les subvencions que valoren a les associacions que tenen més base social, l’impacte de les seues activitats, número de participants, pressupost que destinen a fomentar la participació, percentatge que aporten de recursos propis, …
    En concret esta demanda podria traduir-se en un seminari obert a tècnics de la administració de les àrees cultural, esportiva, festiva, juvenil… amb l’objectiu de traure un llistat de criteris de baremació ponderat, general, real des del punt de vista legal i administratiu, que cada municipi poguera aplicar amb les modificacions que es derivaren de les seues peculiaritats locals: “Seminari per un criteri de concessió de subvencions per evitar el clientelisme”
  4. Fer confluir en un fòrum comú de treball a uns quants professionals pertanyents als cossos nacionals de les administracions, que afortunadament estan associats i organitzats, i haver-los hi ha amb motivació i inquietuds en aquest tema.
    I uns quants membres d’entitats socials (sindicats, associacions mediambientals, ONG s, entitats ciutadanes …) que coneguen els processos administratius de les institucions públiques. Amb l’encàrrec que elaboren un llistat de criteris de baremació genèrics, objectius, transparents i quantificats, que puguen inspirar de manera pràctica les pliques de contractació dels ajuntaments i les conselleries. Grup d’experts: criteris social de baremació en la contractació pública.
  5. Fer un estudi de quina és la legislació de països com França, Itàlia, Alemanya… respecte a les associacions. Com estan resolent legalment per facilitar la gestió d’equipaments i programes socials, culturals, esportius per part d’associacions en lloc d’empreses?. Traslladar eixa legislació a la Comunitat Valenciana.
  6. Donar protagonisme al conveni com a mètode de relació de l’administració pública amb les associacions. Fer les adaptacions legals que faça falta per a que prenga predomini el conveni front a altres fórmules si és viable. Crear línia única de treball des de la GVA per a que els municipis no tinguen confusions, models normalitzats de conveni per a tots els municipis igual, servei d’assessorament jurídic si fas convenis, etc.
  7. Fer un estudi dels tràmits del registre d’associacions i fundacions per intentar simplificar-los i estudiar la possibilitat que estos tràmits es puguen fer online.
  8. Eliminar les taxes per als tràmits i procediments front al registre d’associacions i fundacions.
  9. Fer públic a la web aquelles dades que es puguen de la base de dades del registre d’associacions i fundacions.
  10. Formació a tècnics municipals en el foment de la participació i col•laboració amb el moviment associatiu per reforçar-lo.
  11. Incrementar la partida pressupostària per a subvencions per a entitats que fomenten la participació i opten per un canvi del seu model cultural.
  12. Obrir una línia de subvencions per a equipaments de les associacions que fomenten la participació, millora de seus, manteniment, etc.
  13. Incrementar les subvencions per a Ajuntaments que fomenten la participació i treballen en xarxa.
  14. Formació de responsables d’associacions (juntes directives més preparades: menys problemes legals).
  15. Formació de voluntaris (activitats més ben organitzades, serveis més seriosos).

Propostes concretes per a treballar la participació de la societat civil no organitzada

  1. Convocar als polítics i tècnics de participació per abordar obertament la necessitat de no renunciar a objectius de transformació de l’estructura de la societat civil, i per a trobar propostes concretes que puguen caminar en línia exposada al principi del document.
    Jornades per a tècnics i polítics: la participació com a instrument d’un canvi de model econòmic i de la millora de la nostra estructura social.
  2. Incentivar que els Ajuntaments facen estudis que permetan conèixer les necessitats i els interessos reals de la ciutadania. Evitar la multiplicació d’actes i jornades que realment no siguen de l’interés dels veïns. Promocionar i fomentar activitats col•laboratives que no funcionen i no tenen una traducció directa en el tema tractat, no fa més que dificultar i restar-li valor als processos participatius.
    Existeixen instruments molt precisos i gens cars, que permeten fer un bon diagnòstic estadístic de la realitat social:

    1. Enquestes, estudis sociològics amb entrevistes a població representativa.
    2. Estudis de les queixes ciutadanes.
    3. Protocol d’escolta dinamitzada de la població, mitjançant reunions (que no assemblees) de barri, amb presidents de finca, de pares i mares, amb joves dels instituts…
      Conèixer les demandes i necessitats de la ciutadania es el primer pas. Aconseguir ajuntar a ciutadans no organitzats amb els mateixos interessos es la forma de que es puguen generar noves entitats ciutadanes al voltant d’interessos compartits.
  3. Fomentar als ajuntaments la implantació de sistemes més eficients de gestió de la relació amb la ciutadania en temes senzills: incidències, manteniment, enllumenat, mobiliari urbà, problemes a les línies de transport, etc.
    Gran part dels conflictes i descontents que un ajuntament genera al llarg del dia són deguts a coses tan bàsiques com que:
    • la gent no sap a qui o de quina manera queixar-se d’alguna cosa que no funciona.
    • quan es queixa no hi ha resposta, feedback.
    • es tarda molt en resoldre el problema.
    • el problema no es resol.
    Hi han aplicacions informàtiques que ajuden a gestionar la relació amb la ciutadania. Encara que estes no tenen utilitat si no hi ha qui les traga rendiment.
  4. Fomentar als ajuntaments la realització, amb informació i transparència, de debats ciutadans sobre temes d’interés general local, sense cap incentiu afegit, amb l’interés de detectar i ajuntar el màxim de veïns amb perfil de ciutadans resolutius.
  5. Com que la comunicació amb la ciutadania es peça bàsica pel treball de fomentar la participació, especialment en el sector de societat civil no organitzada, es fa necessari facilitar als ajuntaments fórmules per a facilitar esta tasca. És algo complexe que poca gent te resolt en una era de la comunicació en constant canvi. Per això podria ser útil crear un grup de treball de tècnics en participació per, primer, definir les mancançes concretes que troben les administracions per a fer arribar la informació a la ciutadania, i després, facen recerca de fórmules exitoses en este tema (trobar bones pràctiques en comunicació ciutadana testades amb resultats, localitzar propostes de joves experts en comunicació…). Convocar una trobada de tècnics i polítics per transmetre les conclusions d’aquest grup de treball: sense bona comunicació amb la ciutadania no hi ha participació de qualitat.
  6. Formació de tècnics municipals en la relació amb la ciutadania, en la línia de que siguen capaços de treballar per a reduir el percentatge de població civil no organitzada.
  7. Crear un grup tècnic vinculat a la Conselleria que protocole introduir fórmules de debat ciutadà de cada decisió important que haja de prendre al Generalitat, per a cada vegada que ho faça. Que, si més no, al menys garanteixca que quan es prenga una decisió sobre un tema, com a mínim, la informació sobre el que es va a decidir haja arribat al màxim de ciutadans afectats, i estos hagen pogut expressar la seua opinió. En molts casos, inclús, serà possible que este protocol puga produir un debat ciutadà
  8. Plantejar-li a IVAJ i diputacions provincials la necessitat de crear una xarxa de “escoles de ciutadania”, centres d’activitats en el temps lliure per a joves que, a partir dels seus interessos d’utilització del temps lliure, els formen en hàbits de participació social. Donar, per coherència, la gestió d’aquestoscentres a entitats socials amb capacitat de gestionar-los i de fer en ells una tasca d’educació en valors democràtics i ciutadans.
Anuncios
Esta entrada fue publicada en General y etiquetada . Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s