4.000 DVD’S por el futuro de la comarca

cd-copy

La Mancomunitat y la Fundació Horta Sud inician una campaña divulgativa para promover un Plan Estratégico Metropolitano

La Mancomunitat Intermunicipal de l’Horta Sud y la Fundació Horta Sud han iniciado recientemente una campaña de divulgación ciudadana con el propósito de promover un Plan Estratégico Metropolitano que asegure un futuro racional y sostenible en l’Horta teniendo en cuenta que la comarca está ligada ineludiblemente a la ciudad de Valencia y a sus planes de revisión del Plan General de Ordenación Urbana.

Ante la perspectiva de que la próxima elaboración de la revisión del PGOU de Valencia se realice de forma unilateral y sin una perspectiva metropolitana (como marca, curiosamente, la misma Estrategia Territorial del Consell), las dos entidades han editado el dvd divulgativo “Pla Estratègic Metropolita, el futur de la comarca de l’Horta” que explica los impactos negativos que los planes de revisión del PGOU capitalino tienen para la comarca de l’Horta Sud. Ejemplos dañinos si no hay una debida coordinación hay suficientes en el trabajo audiovisual: la ampliación del puerto con su zona logística, la nueva urbanización de zonas de huerta o la creación de nuevas infraestructuras viarias.

Ante esta perspectiva negativa de futuro, desde un ánimo de diálogo positivo las entidades han iniciado el reparto de 1.000 dvd’s en todas las asociaciones de la comarca para que conozcan la realidad del proyecto de revisión en Valencia, además de promover futuras conferencias y encuentros ciudadanos para compartir experiencias y promover la participación. De hecho, con la edición del dvd también se ha abierto una captación de firmas ciudadanas y un blog (www.futurhortasud.wordpress.com) para que el ciudadano pueda dar su opinión.

Mientras se inicia la movilización ciudadana y la campaña informativa, ambas instituciones continuarán reclamando al Ayuntamiento de Valencia, una visión positiva y coordinada para que el modelo de dispersión sobre el territorio se acabe definitivamente y se apueste por una planificación no entendida de forma municipal sino con una visión más pragmática del conjunto.

La Mancomunitat i Fundació reclaman de las tres administraciones (Ayuntamiento de Valencia, Generalitat Valenciana y Gobierno Central) la necesaria cooperación y complementariedad de los esfuerzos previa reflexión conjunta para un territorio metropolitano en los que afecta y en los que se calibran más de un millón y medio de habitantes con más de catorce millones de desplazamientos diarios.

Acte de presentació de la proposta Plà Estratègic Metropolità, el Futur de la Comarca de l’Horta

invitacio

Empar Navarro i Pròsper, presidenta de la Mancomunitat Intermunicipal de l’Horta Sud.

Alfred Domínguez Ibáñez, president de la Fundació Horta Sud.

Es complauen en convidar-vos a l’acte de presentació de la proposta Plà Estratègic Metropolità, el Futur de la Comarca de l’Horta que tindrà lloc el dijous dia 2 d’abril de 2009 a les 19:30 hores al Club Diario Levante (Carrer Traginers 7, Polígon Vara de Quart de València).

Intervindran a l’acte:
– Josep Vicent Boira, professor de Geografia de la Universitat de València
– Alfonso Vegara, arquitecte, economista, sociòleg i president de la Fundación Metropoli

Posicionament de l’Institut d’Estudis Comarcals i la Fundació per al desenvolupament de l’Horta Sud davant el Pla d’Acció Territorial de l’Horta de València

Davant la presentació del Pla d’Acció Territorial (PAT) de l’Horta, l’Institut d’Estudis Comarcals (IDECO) de l’Horta Sud i la Fundació per al Desenvolupament de l’Horta Sud hem decidit prendre part en el procés de participació ciutadana sobre l’esmentat PAT presentat per la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge.

L’IDECO i la Fundació Horta Sud són dos entitats amb els següents objectius:
1. Promoure la realització d’estudis sobre el desenvolupament social i cultural de la comarca de l’Horta Sud, integrada per les següents poblacions: Alaquàs, Albal, Alcàsser, Aldaia, Alfafar, Benetússer, Beniparrell, Catarroja, Lloc Nou de la Corona, Manises, Massanassa, Mislata, Paiporta, Picanya, Picassent, Quart de Poblet, Sedaví, Silla, Torrent i Xirivella.

2. Protecció del patrimoni cultural natural i arquitectònic de la comarca. Fomentar programes i activitats que permeten un major desenvolupament global, donant suport a persones i entitats mitjançant assessorament i finançament de qualsevol tipus d’ajuda.

3. Organitzar activitats i elaborar projectes d’actuació tendents a la vertebració social i cultural del seu àmbit d’actuació.

En aquesta línia de treball, i en relació a la protecció de l’horta, cal destacar dos iniciatives interessants promogudes per ambdues entitats:

1. El llibre “L’Horta Sud en l’horitzó de l’any 2015”, editat per la Fundació Horta Sud. Es tracta d’una anàlisi prospectiva de la comarca que havia de servir de base per a l’elaboració del Pla Estratègic Comarcal per part de la Generalitat Valenciana i els ajuntaments de l’Horta Sud. Tot i això, la Conselleria de Presidència, que inicialment va manifestar interés i va reconéixer la necessitat d’aquest pla, no arribà a realitzar cap iniciativa en aquesta direcció. L’esmentat estudi, editat en 1998, planteja la necessitat d’una protecció especial de l’horta per part de la Generalitat per a preservar aquest paisatge històric.

2. La col·lecció d’estudis de la comarca Monografies de l’Horta Sud, promoguda per l’IDECO, així com la revista Annals. Iniciatives que han donat lloc a l’edició d’estudis referents a la comarca, entre els quals figuren alguns relacionats amb el patrimoni de l’horta, com per exemple el llibre recentment editat L’aigua a l’Horta Sud.

El PAT de l’Horta és una oportunitat que tenim per a redreçar la degradació d’aquest espai agrícola. En el passat han fracassat diverses iniciatives socials per a protegir l’horta, com per exemple el rebuig de les Corts Valencianes de la Iniciativa Legislativa Popular per a crear una llei de protecció de l’horta. A més, l’urbanisme depredador dels últims anys i la construcció sense visió metropolitana de grans infraestructures de comunicació, que parteixen termes i quartegen el territori, han afavorit una regressió ambiental alarmant de l’horta. Tant la Fundació com l’IDECO hem alertat i denunciat en diverses ocasions aquesta situació. Pe altra banda, el Consell Valencià de Cultura, les universitats valencianes i també la Mancomunitat Intermunicipal de l’Horta Sud han demanat a la Generalitat mesures efectives per a la protecció de l’horta.

El PAT recull una diagnosi de la problemàtica de l’horta i proposa un pla d’actuacions que són fàcilment assumibles. Això no obstant, veiem una falta de concreció sobre la implicació de les institucions autonòmiques en les polítiques proteccionistes que s’han de desenvolupar. Tampoc queda clar com es van a finançar econòmicament les mesures que planteja el PAT ni quin organisme ha de gestionar-lo. Volem que el PAT no siga una simple declaració de bones intencions que al final no es concreten en res; demanem que el PAT siga una ferramenta política útil que servisca per a protegir de veritat l’horta.

MESURES DE PROTECCIÓ GENERAL QUE PROPOSEM:

1. Aprovació en les Corts Valencianes d’una llei de protecció de l’Horta que contemple la salvaguarda d’aquells espais agrícoles de l’horta que encara resten intactes en la nostra comarca.

2. Creació d’un òrgan supramunicipal (amb participació d’ajuntaments, associacions agràries, Generalitat, Mancomunitat de l’Horta Sud i l’Horta Nord, així com entitats representatives comarcals de l’àmbit econòmic, cultural i associatiu que treballen per la defensa de l’horta. Ha de ser un organisme amb autoritat rectora i capacitat d’actuar i sancionar. Cal veure la possibilitat d’importar a l’Horta altres models de protecció d’espais agrícoles, com per exemple el Parc Agrari del Baix Llobregat de Barcelona, per tal de veure si són aplicables les seues polítiques en el nostre territori.

3. Desenvolupar una política agrària des de la Generalitat, en col·laboració amb l’Estat i la Unió Europea, per tal d’articular mesures de suport al llaurador de l’Horta. El llaurador és el guardià del paisatge i el jardiner de l’horta, per tant cal tindre’l en compte en tota decisió. A més, la població d’agricultors està envellint, per la qual cosa cal assegurar el vincle i relleu generacional. No volem una visió de l’horta com a parc temàtic, cal que es mantinga l’activitat econòmica agrària; per tant, s’han d’articular mesures fiscals, econòmiques i comercials per a fer rendible l’horta. Per això proposem un pla integral d’actuació en l’agricultura  que assegure les rendes de l’activitat agrària, fent realitat les mesures del Pla Estratègic per a l’Agricultura que el del PAT contempla. Per això proposem:

a. Reforçament de l’Escola de Capataços Agrícoles de Catarroja mitjançant la introducció o ampliació de tècniques tradicionals i biològiques que asseguren el relleu generacional.

b. Impulsar una marca de qualitat per posar en valor els productes de l’horta arrelats a una tradició.

c. Reconversió ecològica de les explotacions.

d. Impuls d’un mercat interior amb poca intermediació (Mercavalència, cooperatives, crear punts locals de distribució de verdura locals…).

4. Aprovar una moratòria urbanística per a noves actuacions en la comarca, especialment grans PAI i grans infraestructures de comunicació. Demanem una major coordinació de la Generalitat amb l’Estat i ajuntaments en aquestes matèries per a què les futures actuacions no perjudiquen l’horta. Entenem el sòl d’horta com un recurs escàs, necessari i no renovable. Per tant, cal ser extremadament exigent amb les noves actuacions urbanístiques municipis (urbà, industrial, serveis…) i de les altres administracions. Per això proposem altres alternatives més sostenibles:

a. Reciclar sòl urbà i no destruir irreversiblement sòl d’horta històrica. Protegir en els PGOU les hortes històriques dels pobles i que la Generalitat done suport als municipis que ho facen.

b. Avaluar seriosament les necessitats de vivenda de cada municipi amb una visió metropolitana de l’oferta.

c. Prioritzar el bé públic i l’interés general en el PAI’s o revisions del PGOU enfront actuacions privades especulatives. No poden ser sols les empreses de construcció les que decidisquen com ha de ser el nostre poble en el futur en funció dels seus objectius.

d. Estudiar detalladament què passa quan s’acaba la ciutat i comença l’horta (fer cinturons verds de separació poble-horta) per a millorar la protecció d’aquest espai agrari.

5. Aprovar, des de la Generalitat, unes normes de coordinació metropolitana dels 44 municipis de l’Horta (incloent València) per articular una planificació territorial i d’usos del sòl (residencial, agrícola, industrial i de serveis), amb un visió metropolitana que acabe amb el localisme individualista imperant dels municipis. L’objectiu d’aquestes normes de coordinació és doble: evitar la segmentació i fragmentació del territori (especialment per infraestructures de comunicació) i mantindre els espais intersticials entre els pobles.

6. Veiem amb preocupació que una part extensa de la comarca regada per la Sèquia Reial del Xúquer no estiga en el PAT. Tot i que el PAT se centra únicament en l’horta de les sèquies del Tribunal de les Aigües de Valencia, proposem que es valore la possibilitat real d’incloure l’espai hidràulic de la Sèquia Real del Xúquer a l’Horta Sud en PAT. No oblidem que aquesta sèquia rega els termes municipals de Silla, Picassent, Alcàsser, Beniparrell i Albal, on conflueix amb la Sèquia de Favara del Túria. L’espai hidràulic del Xúquer és un regadiu tradicional històric valencià que s’ha anant configurant a partir del segle XVIII amb l’ampliació de la Sèquia Reial des d’Algemesí fins Albal que féu el Duc d’Hijar. La Sèquia Reial rega actualment 3.074 hectàrees d’aquests cinc municipis de la comarca. La no inclusió d’aquest territori en el PAT pot posar en perill l’espai agrícola d’aquesta part de la comarca, ja que pot afavorir un urbanisme depredador i especulatiu.

7. Suport institucional als centres d’estudis comarcals (IDECO de l’Horta Sud, Centre d’Estudis de l’Horta Nord i Fundació Horta Sud) per tal de potenciar els seus treballs d’investigació de l’horta i la comarca.
8. Assegurar la protecció del patrimoni hidràulic i agrícola de la comarca. Per això proposem les següents mesures:

a. Que la Generalitat elabore un cens dels elements de regadiu (sèquies, feses, partidors…) i edificis agrícoles (horts de tarongers, alqueries, masies…) i que tots aquells que tinguen interés històric siguen declarats Bé de Rellevància Local (BRL) per tal d’evitar la seua destrucció per l’expansió urbana. Per a aconseguir-ho caldria establir les següents mesures:

b. Establiment de centres per a visites guiades o fer itineraris que permeten a la ciutadania conéixer el seu patrimoni. Els museus de la comarca (Museu de l’Horta Sud Josep Ferrís March o el Museu de l’Horta d’Almàssera, per exemple) podrien complir aquesta funció.

c. Vigilància i supressió dels abocadors incontrolats.

9. Redefinir la mobilitat a l’Horta. Cal avaluar i internalitzar les necessitats de mobilitat de les noves actuacions urbanístiques i del seu impacte territorial i econòmic. Per això proposem que s’impulse des de la Generalitat el transport públic col·lectiu superant el model actual de transport radial (pobles-València), i potenciar el transport transversal (pobles entre pobles). Cal mantindre els camins històrics de trànsit agrícola i no motoritzat, i fomentar-los com a xarxes verdes de mobilitat sostenible entre els pobles.

10.  Mantindre l’horta com a valor paisagístic. Incidir en el paper de l’horta com a zona també d’esplai per a la ciutadania, de pulmó verd, facilitant-ne l’accés a vianants mitjançant la creació de vies ciclistes-vianants.

La Mancomunitat de l’Horta Sud demana una reflexió metropolitana en la revisió del PGOU de València

L’organisme comarcal eleva un escrit a l’Ajuntament de València, Generalitat i Govern perquè introduïsquen directrius de coordinació i planificació metropolitana entre els 44 municipis de l’Horta

La Mancomunitat de l’Horta Sud aprofitarà l’instrument de consulta que li ofereix la Llei d’Ordenació del Territori i Paisatge (LOTP) per a reclamar a l’Ajuntament de València, la Generalitat i al Govern d’Espanya que la revisió del PGOU de València tinga una visió metropolitana del territori.

Ahir, la presidenta de la Mancomunitat, Empar Navarro, va celebrar en Torrent una reunió informativa amb alcaldes i regidors dels 20 municipis de la comarca per a explicar-los en quina situació es troba la revisió del PGOU de la capital i com pot afectar el desenvolupament de l’Horta Sud si s’aplica tal com està previst.

A la reunió van acudir representants dels ajuntaments de Torrent, Picanya, Paiporta, Manises, Aldaia, Mislata, Alfafar, Picassent, Llocnou de la Corona, Beniparrell, Catarroja i Albal. L’exposició va anar a càrrec dels arquitectes Pedro Rubio, Daniel Monleón i José Luis Gisbert, estos dos últims professors d’urbanisme de la Universitat Cardenal Herrera-CEU Sant Pablo de València.

Actualment la revisió del PGOU de València està en fase d’estudi del paisatge, encara no s’obert el termini d’exposició pública per a presentar al·legacions. Per este motiu, en la reunió d’ahir es va acordar elevar un escrit a l’Ajuntament de València, la Generalitat i El Govern perquè estos tres organismes reflexionen sobre la necessitat una planificació territorial metropolitana i no individualista com pretén València.

Per a això la Mancomunitat demanarà a estes tres institucions que introduïsquen directrius de coordinació metropolitana, de planificació conjunta entre els 44 municipis de l’Horta, amb l’objectiu que el creixement de la capital no perjudique els pobles de l’àrea metropolitana. Este escrit serà remés a les dites institucions abans del 26 de maig, data en què expira el termini de consultes donat per l’Ajuntament de València a institucions representatives de la comarca (en compliment de la LOTP) per a demanar informació i valorar els graus d’afecció.

La Mancomunitat considera que la revisió del planejament de València pot perjudicar i hipotecar el desenvolupament futur de l’Horta Sud en quatre aspectes importants. Estos punts són l’ampliació del Port de València, la construcció de noves infraestructures de comunicació i transport, canvis en els usos del sòl residencial i industrial, i la protecció de l’horta. Com a nota destacable, la revisió del PGOU suposa més carreteres metropolitanes i l’expansió de la ciutat cap als pobles per mitjà de la requalificació de 405,2 hectàrees d’horta.

Respecte a la previsió de València d’ampliar el port, açò suposa per a l’Horta Sud una major càrrega de tràfic rodat i més sòl per a zones logístiques. Pel que fa a les vies de comunicació i l’horta, el PGOU preveu la urbanització de 4.052.085 m2 per a construir 24.710 noves vivendes en la zona agrícola que encara li queda a la ciutat. Açò implica la construcció de nous anells viaris de carreteres i més congestió urbana, ja que de complir-se les previsions del PGOU de València, els barris de la ciutat s’acostaran o s’uniran als nuclis urbans de municipis com Benetússer, Sedaví, Alfafar, Picanya o Paiporta, que hui encara estan separats de València per franges d’horta.

En este sentit, la Mancomunitat creu necessària una major coordinació entre l’Estat i la Generalitat per a conjugar els plans de carreteres d’ambdós organismes perquè les futures vies de comunicació perjudiquen el menys possible a la comarca.

 D’altra banda, pel que fa als usos del sòl, la Mancomunitat defèn que s’articulen fórmules coordinació supramunicipal per a definir amb amplitud de mires i visió de futur els usos correctes del sòl residencial, industrial i agrícola en tota l’àrea metropolitana, no sols València, contemplant fórmules jurídiques de protecció de l’horta. En ens sentit, la Mancomunitat coincideix amb el Consell Valencià de Cultura sobre la necessitat articular mesures de protecció per a garantir la sostenibilitat de l’horta de València i comarca.

L’objectiu no és anar en contra del PGOU de València, sinó plantejar la necessitat una coordinació territorial metropolitana.  

Estos plantejaments són necessaris, segons la Mancomunitat, ja que l’àrea metropolitana de València no té en l’actualitat cap instrument de coordinació territorial, ni cap organisme metropolità de planificació del desenvolupament de la comarca. A diferència de Castelló i Alacant, València no té un pla estratègic metropolità, i el Pla d’Acció Territorial de l’Horta anunciat fa uns anys per la Generalitat està en el calaix de l’oblit.