La Fundació Horta Sud desvetlla la necessitat de planificar una estratègia metropolitana en l’Horta Sud

10419_104097006269540_100000077223127_116941_5158414_n

Planificació. Esta fou la paraula més repetida i meditada ahir en la presentació de l’estudi “Antecedents i referències per a una planificació estratègica metropolitana: el cas de l’Horta Sud”, quadern suplement de l’últim número de la revista “Papers de l’Horta” que edita la Fundació Horta Sud amb la col·laboració de la Mancomunitat Intermunicipal de l’Horta Sud.

Planificiació com a solució de futur davant la necessitat d’una bona gestió de la mobilitat dins de l’àrea metropolitana de València amb el seu entorn més pròxim, com és la comarca de l’Horta Sud. Tant este estudi, com l’anterior orientat a l’anàlisi de la mobilitat en l’àrea metropolitana i l’edició d’un dvd divulgatiu, són part d’una campanya global en la que diversos col·lectius de la comarca estan treballant per a demanar a l’Ajuntament de València que planifique el seu nou Pla General tenint en compte el seu entorn urbà.

En l’estudi, presentat anit al Museu Comarcal pels professors de la Universitat Cardenal Herrera i urbanistes del PRAyU, Pedro Rubio, Daniel Monleón i Josep Lluis Gisbert, es presentaren tots els antecedents en la planificació metropolitana des del 1946 fins al 2005, l’anàlisi del model territorial actual i els temes claus en la futura estratègia (creixement del port comercial, infraestructures o protecció de la buida) per a, a continuació, argumentar “la conveniència de redactar un pla estratègic de l’àrea metropolitana, perquè la València del segle XXI serà metropolitana, cada vegada els límits municipals i funcionals coincideixen menys”.

Amb l’edició de l’estudi i l’actual campanya ciutadana oberta “pretenem crear opinió sobre la importància de l’àrea metropolitana en el nou PGOU de València. No poden actuar d’esquena. És necessari un pla estratègic, encara que la virtut de la planificació no abunda en la política actual per culpa del curterminismo”, assenyalava anit Alfred Domínguez, president de la Fundació Horta Sud.

La demanda de planificació no suposa oposició a res, sinó diàleg positiu i futur conjunt. Per a Empar Navarro, presidenta de la Mancomunitat de l’Horta Sud, “aspirem a un creixement futur més equilibrat sense que el desenvolupament de València hipoteque l’Horta Sud. No pot València dissenyar unilateralment la seua expansió sense les 44 ciutats que ho rodegen. És imprescindible el diàleg”.

La pretensió que la Generalitat paralitze el PGOU de València i execute un Pla d’Acció Territorial previ al Pla Estratègic Metropolità pretén, abans que res, un futur econòmic i social important per a València i la seua àrea metropolitana, per això l’estudi aspira a construir un futur conjunt de València i l’Horta.

Col·lectius ciutadans reclamen a la Generalitat la paralització de la revisió del PGOU de valència fins que es presenten els plans territorials pendents

Col·lectius ciutadans reclamen a la Generalitat la paralització de la revisió del PGOU de valència fins que es presenten els plans territorials pendents. Mitjançant un escrit de petició, els col·lectius signants demanen a la Generalitat Valenciana, que inste a l’Ajuntament de València  a posposar la tramitació del PGOU fins que s’aproven els plans d’acció territorial.

Els col·lectius reclamen a la Generalitat que presente els Plans territorials del litoral i de l’Horta i consideren que amb l’actual revisió del PGOU l’alcaldesa Rita Barberá questiona la política territorial de Camps.

Els signants acusen a la Generalitat d’abandó del seu deber de planificació territorial

Convoquen: Associació Per L’horta, Acció Ecologista-Agró, Ccoo-Pv, Compromís Pel Territori,  Xúquer Viu, Consell Valencià De La Joventut, Stepv, Ca Revolta, Colla Ecologista De Massarrojos, Accio Cultural, Associació De Veïns De  Campanar.

FONT: Per l’Horta

NOTA: Fes click per a descarregar-te les al·legacions a la Generalitat i a l’Ajuntament de València.

El defensor del poble admet a tràmit la queixa de Per l’Horta respecte a la revisió del PGOU de valència i inicia una investigació

admissio-defensor-poble-2

El Defensor del Poble ha admés a tràmit la queixa presentada per l’Associació Per l’Horta respecte a la revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de València. La queixa (el text complet de la qual es pot llegir clickant ací) es fonamenta en la consideració què l’actuació de l’Ajuntament de València, en el procediment per a la revisió del PGOU, vulnera drets elementals d’informació, accés, audiència i participació ciutadana en l’elaboració de normes administratives.

Amb l’admisió de la queixa, el Defensor del Poble inicia una investigació que podria concloure amb el requeriment a l’Ajuntament de València per a que anule el tràmit d’audiència defectuós amb què s’ha iniciat el procés de revisió del PGOU de la ciutat.

Per L’horta ha sol·licitat en la seua queixa al Defensor una investigació (que el defensor ja ha iniciat) que conduisca a requerir a l’Ajuntament de València a que anule l’esmentat tràmit d’audiència defectuós amb el qual s’ha iniciat la revisió del PGOU i comence de nou el procés amb anuncis clars, sense ambigüetats quan a la durada dels terminis per a l’accés a la informació, l’exercici d’al·legacions i el còmput de les mateixes.

PER L’HORTA considera que els terminis han sigut interessadament reduïts per l’Ajuntament de València amb la intenció de limitar les possibilitats d’al·legació i de presentació  d’alternatives pels ciutadans, buidant així les possibilitats de participació efectiva d’aquests en el procés.

A més, PER L’HORTA considera que un procediment de conseqüències tan rellevants i definitives per a la ciutat de València i els seus ciutadans i ciutadanes, com és el PGOU, no pot desenvolupar-se sense un procediment real i efectiu de participació ciutadana.

Així, l’Associació PER L’HORTA exigeix el dret de la ciutadania valenciana a participar en el procés d’una forma real i efectiva, amb un termini de temps suficient i clarament definit, i no a través de procediments ambigus, poc seriosos i pobres, que no tenen més finalitat que la d’atorgar a l’Ajuntament de València una estètica democràtica i participativa que maquilla la falta de voluntat municipal per a facilitar als ciutadans procesos verdaderament participatius.